Som Hacendado

Ara que s’acosta el 9 d’octubre i tot lo món estem d’inflamació identitària és just reconèixer l’aportació a la moderna concepció de la valencianitat d’una empresa com Mercadona. Més si cap ara que hem sabut que 1 de cada 4 euros destinats a l’alimentació a Espanya van a parar a les caixes de l’empresa valenciana i que el seu president , Juan Roig, ha renunciat a ser el substitut de Díaz Ferran al front de la CEOE. El primer cal entendre-ho com la millor notícia econòmica dels darrers temps a terres valencianes.

Quan la gestió de Camps ens ha deixat sense caixes d’estalvi, és un consol saber que almenys pel que fa a les que lligen codis de barres, el balanç és positiu.

I és que, amb el permís de Consum, fa goig viatjar per la península i trobar-se un Mercadona, entre tant de Caprabo, Dia i Eroski. Mentre els valencians siguem com som, comprar a un d’estos establiments més enllà de Requena, serà l’experiència més similar a endinsar-se en una embaixada valenciana.

La segona notícia, a més a més, ens confirma a Roig com un autèntic i perillós patriota valencià. Quan ací qualsevol regidor, alcalde o exconseller perd el cul per fer de ministre, diputat o becari a Madrid, que a un empresari li la bufe el poder a la Villa y Corte és tan insòlit com d’agrair.

Els valencians però no hem sabut agraïr suficientment l’aportació de Mercadona a la nostra idiosincràsia. Així, tot seguint la tònica de les nostres recomanacions per a una societat més coherent, des d’ací proposem que s’aprofite una eventual reforma de l’estatut d’autonomia valencià per a fer justícia al país i regne dels Hacendado.

1. Som Hacendado, no ens fareu Carrefour!
2. Així una reforma de l’Estatut hauria de contemplar la possibilitat de substituir la corona de la senyera oficial per la cistella del logotip de l’establiment. 
3. La Policia Autonòmica Valenciana, d’existit algun dia, hauria d’anar uniformada tal i com ho fan les seues caixeres. 
4. La política lingüística de la Generalitat serà la mateixa de l’establiment. Cartells amb lletres d’un percentatge del 70% en valencià i 30% per al castellà. 
5. Nacionalització de la indústria local i classificació de les seues branques entre Deliplus, Hacendado, Bosque Verde i Comotu. 
6. La política d’impostos seguirà les normes SPB de Sempre Preus Baixos. Ni ofertes per a desgravar ni servicis de baixa qualitat. 
7. Renunciem al concert econòmic a canvi d’una Tarjeta Mercadona per a cada llar finançada per l’estat. (Tarjetes associades per a familiars) 
8. Ni comarques ni províncies, el territori valencià es dividirà per seccions del supermercat (La Perfumeria Alta i Baixa, El Forn mitjà, L’Horta Verdifresh, etc..) 
9. Ni himne de l’Exposició , ni Muixeranga. Tenim un himne i està ben clar.