De València i dolces

Gràcies a les set boles del drac-  i a la cache de Google- , hem pogut rescatar alguns dels articles del Taronjo publicats al Pica'm (R.I.P)  i recuperar així per a la política valenciana un espai de reflexió amb un somriure ... tot i que siga tan forçat com el del nostre Molt Honorable.

La Taronja Borda naix amb la vocació de ser un blog de jijijaja societat i política carregat de profundes (profundíssimes!) reflexions implícites, de València i dolces.

Catalunya és valenciana!

Des de l’entretinguda transició valenciana han estat molts qui s’han sentit en més d’alguna ocasió allò d’”Aneu-se’n a Catalunya!”, i han estat no pocs els qui disciplinadament han fet cas creuant el riu del seny per instal·lar-se en terres catalanes. Així recentment s’ha fet públic que la nòmina de valencians que resideixen a Barcelona és cada vegada major amb una mitjana de 3000 nous barcelonins d’arrels valencianes per any.

Es fa per tant inevitable haver de confessar els motius que expliquen esta suposada diàspora que no són uns altres que una invasió calculada i planificada a l’assalt de Catalunya i a la conquesta de la seua capital.

Som Hacendado

Ara que s’acosta el 9 d’octubre i tot lo món estem d’inflamació identitària és just reconèixer l’aportació a la moderna concepció de la valencianitat d’una empresa com Mercadona. Més si cap ara que hem sabut que 1 de cada 4 euros destinats a l’alimentació a Espanya van a parar a les caixes de l’empresa valenciana i que el seu president , Juan Roig, ha renunciat a ser el substitut de Díaz Ferran al front de la CEOE. El primer cal entendre-ho com la millor notícia econòmica dels darrers temps a terres valencianes.

Oració a Ricardo Peralta

El socialista Ricardo Peralta, delegat del govern espanyol a terres valencianes acaba de guanyar-se la seua definitiva canonització i ascensió als altars de la política valenciana baix l’advocació de santíssim patró de les agressions impunes. Peralta ha fet el miracle de convertir les coaccions, les amenaces, les agressions, les pintades i els insults contra els valencianistes en “normalitat democràtica” segons el seu evangeli revelat als periodistes.

Tres provincias, una corrupción

Ahir al matí esmorzàvem amb la notícia de la implicació del zaplanista José Joaquin Ripoll en el cas de corrupció d‘Oriola pel qual ha quedat amb llibertat amb càrrecs. I on altres voran l’enèsim motiu de preocupació per la higiene democràtica dels valencians qui escriu vol trobar un motiu de satisfacció: un tret més, com la pòlvora o Paquito el Xocolatero per cohesionar el país, de Vinarós a Oriola, o de Fabra a Ripoll. La presumpta (mot que hauria d’estar paraula de l’any per a l’AVL) implicació de Ripoll en el xanxullo del fem fa la mateixa pudor que els residus que acull la planta objecte de la investigació. Gracieta d’altra banda previsible i repetitiva que no podia deixar d’esmentar.

Salvem les Corts Valencianes

El que molts sospitàvem és ja una evidència gràcies al Youtube i les xarxes socials que s’encarreguen d’escampar-ho. Les Corts Valencianes són pitjor que el pati d’un institut de l’ESO de la perifèria urbana, on els diputats i diputades busquen bulla amb el mínim pretext. Una realitat que necessita ser combatuda per la llei i l’ordre de sant Jordi i l’arcàngel i que la Maredéu ens protegisca… 

A estalviar diners!

Saps quan vas al Mercadona, arribes a la caixa i has de deixar dos cervesses i una pizza carbonara per què quasi  no t’arriba ni per a pagar el paper higiènic? Doncs més o menys és així com es troba la Generalitat Valenciana que deu 9.642 milions d’euros i té només 1.754. És a dir  un fons de maniobra  negatiu de  prop de 8.000 milions… Y me llevo una, que diria el Bigotes.

Decàleg per al nou partit de Camps

Remember: (Article publicat per Taronjo al PICA’M)

Paco Camps ha amenaçat a Rajoy de dur-se l’Scattergoris a casa si no s’accepta presumptivament corrupte com candidat a la Generalitat. o el que és el mateix, a traure als seus del PPCV i fundar el seu partit de masses i d’estricta obediència campsista. Des d’ací l’animem i el recomanem alguns punts bàsics de la ideologia del partit. Yes, we Camps! 

Tampoc Costa tant entendre-ho

Remember: (Article publicat per Taronjo al PICA’M)

Estupefactes s’ha quedat la majoria després de vore com els comunicats llançats la nit del dimarts 13 (ni te ceses ni t’embargues) pel PP valencià i espanyol (o valencianyol i espanyolencià) sobre el futur de Ricardo Costa estaven plens de contradiccions. Donada la situació esperpèntica proposem a les dues direccions emetre un comunicat conjunt, consensuat i bilingüe que llança un missatge potser no més nítid però sí amb una poca més gràcia que els que fins ara han remés als mitjans.Las direcciones regional y nacional del PP exponen que:

1- Ric naranja escribe pijo, Ric cristal escribe normal, ric, ric, ric ric ric!

2- Ricardo Costa es bueno … hasta que le tocas los huevos o le das de comer anchoas que se vuelve Gremling.

3- La fiesta no se acaba a las 4 (…però no ens feu dir on tenim la Rave)

4- Ricardo será secretario del PPCV solo en la costa. En el interior sera cesado temporalmente a excepción de dias lluviosos y/o de extremada humedad.