De València i dolces

Gràcies a les set boles del drac-  i a la cache de Google- , hem pogut rescatar alguns dels articles del Taronjo publicats al Pica'm (R.I.P)  i recuperar així per a la política valenciana un espai de reflexió amb un somriure ... tot i que siga tan forçat com el del nostre Molt Honorable.

La Taronja Borda naix amb la vocació de ser un blog de jijijaja societat i política carregat de profundes (profundíssimes!) reflexions implícites, de València i dolces.

Catalunya és valenciana!

Des de l’entretinguda transició valenciana han estat molts qui s’han sentit en més d’alguna ocasió allò d’”Aneu-se’n a Catalunya!”, i han estat no pocs els qui disciplinadament han fet cas creuant el riu del seny per instal·lar-se en terres catalanes. Així recentment s’ha fet públic que la nòmina de valencians que resideixen a Barcelona és cada vegada major amb una mitjana de 3000 nous barcelonins d’arrels valencianes per any.

Es fa per tant inevitable haver de confessar els motius que expliquen esta suposada diàspora que no són uns altres que una invasió calculada i planificada a l’assalt de Catalunya i a la conquesta de la seua capital.

Som Hacendado

Ara que s’acosta el 9 d’octubre i tot lo món estem d’inflamació identitària és just reconèixer l’aportació a la moderna concepció de la valencianitat d’una empresa com Mercadona. Més si cap ara que hem sabut que 1 de cada 4 euros destinats a l’alimentació a Espanya van a parar a les caixes de l’empresa valenciana i que el seu president , Juan Roig, ha renunciat a ser el substitut de Díaz Ferran al front de la CEOE. El primer cal entendre-ho com la millor notícia econòmica dels darrers temps a terres valencianes.

Oració a Ricardo Peralta

El socialista Ricardo Peralta, delegat del govern espanyol a terres valencianes acaba de guanyar-se la seua definitiva canonització i ascensió als altars de la política valenciana baix l’advocació de santíssim patró de les agressions impunes. Peralta ha fet el miracle de convertir les coaccions, les amenaces, les agressions, les pintades i els insults contra els valencianistes en “normalitat democràtica” segons el seu evangeli revelat als periodistes.